Inicialment es va parlar del que eren les TIC: tecnologies de la comunicació i la informació. Aquestes també s’anomenen noves tecnologies perquè contínuament s’estan actualitzant.
Les TIC no només són l’ordinador i l’internet (Informática) sinó que també ho son els mòbils i els satèl•lits (telecomunicacions).
Per l’altra banda hi ha el vídeo (so i imatge).
Aquests son els tres elements principals que configuren les TIC, però quan aquests es combinen donen lloc a nous elements secundaris: la telemàtica, la multimèdia i el mass media.
Tenen en comú: tota la informàtica està digitalitzada, treballa en codis binaris (0 i 1). La conseqüència d’això és que en qualsevol màquina podem treballar de tot perquè el codi és el mateix.
En el món educatiu només s’han de fer servir quan aporten un valor educatiu afegit.
Un dels segons grans temes que es va tractar va ser l’internet. Aquest ens transporta a tot un mon paral•lel.
Això ens fa pensar en els tres mons que envolten la persona:
a) El mon real: on acudim a les coses directament i immediatament a traves dels sentits.
b) El mon paral•lel (creat fa 15 anys) que reprodueix el món real on es pot fer de tot el que es pot fer a l’altre món amb 2 excepcions: menjar i reproduir-se.
El ciberespai té unes lleis totalment diferents al món real, no cal invertir el mateix temps i esforç que cal invertir en la vida real.
c) El mon de la imaginació: mon interpersonal, ens serveix per a conèixer-nos, preparar-nos... cal estimular la imaginació de l’alumne (tot es treballa).
El tercer i quart apartat: Aportacions de les TIC en educació i impacte en l’educació. Tot resumint diríem que un bon ús de les TIC ens pot facilitar molt la tasca de millorar i canviar (educar) ja que ens aporta molts recursos i noves eines per complementar les que ja teníem.
Però, no tot és bo, ja que les TIC han suposat que els nostres models de comunicació canviïn: hem passat d’una relació directa i cara a cara a una relació freda i a distància. Hem de buscar solucions per trobar l’equilibri.
Un altre punt de la conferència parla de les bases tecnològiques de l’escola del futur: aquest estudi és de fa 6 anys i això suposa que la majoria del que preveu ja està integrat a l’escola del present o s’està plantejant actualment.
També ens dona unes quantes propostes didàctiques amb TIC i es centra amb l’eina del lector de documents. Aquestes propostes poden servir per treballar tant en grup com individualment però per a que realment les TIC compleixin el seu objectiu, el mestre té que tenir assolides una sèrie de competències en aquest àmbit.
Per acabar el conferenciant ens dona tres raons de pes per a utilitzar les TIC en l’educació:
a) L’adquisició de les competències en l’ús de les TIC per part dels alumnes. Tothom ha de saber utilitzar-les.
b) Productivitat: aprofitar els avantatges que ens proporciona la tecnologia.
c) Innovació en les pràctiques docents per evitar modificar la situació actual de fracàs escolar.
Personalment, crec que sí que és veritat que les noves tecnologies ens poden ajudar molt en educació i poden evitar un alt nombre de fracàs escolar (si s’utilitzen correctament); però també els hi trobo una part negativa a la que actualment se li està restant massa importància.
Per exemple, trobo molt adequat que s’utilitzin recursos com pel•lícules, powers points, muntatges amb PDI, audio... però sempre per complementar el que està dient el professor, no per substituir-lo.
En el cas d’Internet, per exemple, crec que té una part molt positiva en quant a la gran informació i comunicació que ens aporta però també hi veig una vessant negativa: tot és immediat i ens estem acostumant a no esperar per res, no hi ha un treball per les coses. Sedentarisme i acomodament de la societat.
Hem d’ensenyar als nens a ser crítics amb el que veuen i tenen, no tota la informació és correcta. Han d’aprendre a discernir-la.
Per una altra banda tampoc no trobo del tot bé la mesura que s’ha aplicat últimament de que tots els nens tindran el seu ordinador per treballar individualment: crec que es fomenta l’elitisme, l’individualisme, es perd el treball de l’ortografia i la cal•ligrafia i a la llarga es provoquen problemes visuals entre d’altres.
Per acabar, crec que la solució no està en tancar els ulls davant aquests avenços, sinó introduir-los en el món de l’educació tot cercant un equilibri entre els valors, comoditat i productivitat.
Les TIC no només són l’ordinador i l’internet (Informática) sinó que també ho son els mòbils i els satèl•lits (telecomunicacions).
Per l’altra banda hi ha el vídeo (so i imatge).
Aquests son els tres elements principals que configuren les TIC, però quan aquests es combinen donen lloc a nous elements secundaris: la telemàtica, la multimèdia i el mass media.
Tenen en comú: tota la informàtica està digitalitzada, treballa en codis binaris (0 i 1). La conseqüència d’això és que en qualsevol màquina podem treballar de tot perquè el codi és el mateix.
En el món educatiu només s’han de fer servir quan aporten un valor educatiu afegit.
Un dels segons grans temes que es va tractar va ser l’internet. Aquest ens transporta a tot un mon paral•lel.
Això ens fa pensar en els tres mons que envolten la persona:
a) El mon real: on acudim a les coses directament i immediatament a traves dels sentits.
b) El mon paral•lel (creat fa 15 anys) que reprodueix el món real on es pot fer de tot el que es pot fer a l’altre món amb 2 excepcions: menjar i reproduir-se.
El ciberespai té unes lleis totalment diferents al món real, no cal invertir el mateix temps i esforç que cal invertir en la vida real.
c) El mon de la imaginació: mon interpersonal, ens serveix per a conèixer-nos, preparar-nos... cal estimular la imaginació de l’alumne (tot es treballa).
El tercer i quart apartat: Aportacions de les TIC en educació i impacte en l’educació. Tot resumint diríem que un bon ús de les TIC ens pot facilitar molt la tasca de millorar i canviar (educar) ja que ens aporta molts recursos i noves eines per complementar les que ja teníem.
Però, no tot és bo, ja que les TIC han suposat que els nostres models de comunicació canviïn: hem passat d’una relació directa i cara a cara a una relació freda i a distància. Hem de buscar solucions per trobar l’equilibri.
Un altre punt de la conferència parla de les bases tecnològiques de l’escola del futur: aquest estudi és de fa 6 anys i això suposa que la majoria del que preveu ja està integrat a l’escola del present o s’està plantejant actualment.
També ens dona unes quantes propostes didàctiques amb TIC i es centra amb l’eina del lector de documents. Aquestes propostes poden servir per treballar tant en grup com individualment però per a que realment les TIC compleixin el seu objectiu, el mestre té que tenir assolides una sèrie de competències en aquest àmbit.
Per acabar el conferenciant ens dona tres raons de pes per a utilitzar les TIC en l’educació:
a) L’adquisició de les competències en l’ús de les TIC per part dels alumnes. Tothom ha de saber utilitzar-les.
b) Productivitat: aprofitar els avantatges que ens proporciona la tecnologia.
c) Innovació en les pràctiques docents per evitar modificar la situació actual de fracàs escolar.
Personalment, crec que sí que és veritat que les noves tecnologies ens poden ajudar molt en educació i poden evitar un alt nombre de fracàs escolar (si s’utilitzen correctament); però també els hi trobo una part negativa a la que actualment se li està restant massa importància.
Per exemple, trobo molt adequat que s’utilitzin recursos com pel•lícules, powers points, muntatges amb PDI, audio... però sempre per complementar el que està dient el professor, no per substituir-lo.
En el cas d’Internet, per exemple, crec que té una part molt positiva en quant a la gran informació i comunicació que ens aporta però també hi veig una vessant negativa: tot és immediat i ens estem acostumant a no esperar per res, no hi ha un treball per les coses. Sedentarisme i acomodament de la societat.
Hem d’ensenyar als nens a ser crítics amb el que veuen i tenen, no tota la informació és correcta. Han d’aprendre a discernir-la.
Per una altra banda tampoc no trobo del tot bé la mesura que s’ha aplicat últimament de que tots els nens tindran el seu ordinador per treballar individualment: crec que es fomenta l’elitisme, l’individualisme, es perd el treball de l’ortografia i la cal•ligrafia i a la llarga es provoquen problemes visuals entre d’altres.
Per acabar, crec que la solució no està en tancar els ulls davant aquests avenços, sinó introduir-los en el món de l’educació tot cercant un equilibri entre els valors, comoditat i productivitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada